Adjuntem document amb el Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya, realitzat a Lleida els dies 5, 6 i 7 de febrer de 2010, amb el lema “Contra la resignació, anarcosindicalisme i mobilització”.
Attached documents
Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya
Seguint amb la difusió de materials d’utilitat per a l’acció sindical dels delegats i delegades de CGT, facilitem un document sobre negociació col·lectiva editat pel Sindicat Federal de Telefònica de la CGT, un material útil per a ser utilitzat de cara als processos de negociació col·lectiva en que ens veiem implicats i per a cursos de formació sindical.
Adjuntem el document sobre negociació col·lectiva.
En 1889 a Barcelona es va celebrar el segon certamen socialista llibertari, en qual a petició de l’Ateneu Obrer de Terrassa un dels temes va ser l’escrit d’una “Novela filosófica o cuadro imaginativo o descriptivo de costumbres en plena anarquía o de la sociedad del porvenir“. L’obra de Ricardo Mella, de llavors 28 anys, va ser la guanyadora del concurs. Sent editada igual que l’escrit que va quedar en segon lloc, “El siglo de oro”, de firmant anònim.
Declaració pública del Sindicato Nacional de Trabajadores de la Construcción (SINTEC) de Xile en solidaritat amb el poble panameny, que pateix la repressió del govern de Martinelli.
Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo
Salvador Gurucharri i Tomás Ibáñez
344 pàgines, 24 €
Editat per Virus editorial
Malgrat la dispersió de la militància llibertària després de 1939, el moviment llibertari va mantenir en l’exili el pols de les seves organitzacions, encara que amb una pesada llastri d’enfrontaments interns. La col·laboració governamental durant la guerra, va donar peu a una divisió entre «puristes» i «col·laboracionistes» sovint més nominal i biogràfica que política, però que va condicionar els debats de postguerra. No obstant això, entre els nuclis d’anarquistes fugits de la Península es va anar generant una xarxa de contactes, publicacions, ateneus, trobades internacionals etc., que la direcció cenetista a Tolosa de Llenguadoc va voler centralitzar jugant, a la llarga, un paper entorpidor i paralitzant.
Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament… … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d’intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.
Aquesta Guia de Salut Laboral pretén donar una sèrie de consells i orientar als/les treballadors/es, de forma senzilla i bàsica, com afrontar qualsevol situació davant la mútua d’accidents, mitjançant la resposta de les qüestions més comunes amb que enstrobem al dia a dia.
LA CGT HA PRESENTAT UNA DENÚNCIA DAVANT LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA PERQUÈ S’INVESTIGUI A L’EMPRESA XAVIER BISBAL S.L. D’IGUALADA PER PRESUMPTA COMISSIÓ D’UN DELICTE D’ESTAFA
L’empresa Xavier Bisbal SL, dedicada a la comercialització d’acers i ferros, té una plantilla d’uns 90 treballadors. Segons les dades que hem facilitat la CGT a la fiscalia, Xavier Bisbal SL, facturava a les empreses de la construcció una quantitat superior de material a l’efectivament lliurat, amb una diferència total en un any i mig d’almenys 1.606,75 tones.
Ens trobem davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, i també de seguretat, ja que amb aquesta actuació empresarial es pot posar en perill la vida de les persones, al no confeccionar-se les peces metàl·liques segons els projectes d’obra aprovats pels tècnics.
Arran de l’assessorament laboral efectuat per CGT a 37 treballadors de l’empresa igualadina XAVIER BISBAL S.L. que van ser acomiadats el mes d’Abril del 2010 en un ERO tramitat davant el Jutjat Mercantil nº 3 de Barcelona, CGT va tenir coneixement d’una sèrie d’irregularitats que venien cometent-se en la referida empresa, entenent que podrien ser constitutives de delicte.
L’empresa es dedica, entre altres activitats, a la de fabricació i comercialització de ferro i acers bruts i productes semielaborats, sent els seus principals clients les grans empreses de construcció contractades per a obra pública, com per exemple la Boca Oest del Túnel Dos Valires d’Andorra, La Maquinista de Barcelona, Ronda Sud d’Igualada, Túnel de Bracons, Túnel de Vielha, Tram d’AVE, etc.
Per a la fabricació del material s’utilitzaven unes plantilles redimensionades, en les quals sempre es contemplava un pes inferior del material al que efectivament es facturava i es deia lliurar al client. Segons la documentació aportada a la fiscalia, la diferència total en un any i mig és d’almenys 1.606,75 tones.
Així mateix, ha de tenir-se en consideració que no ens trobem solament davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, ja que aquesta actuació empresarial pot posar en perill la vida de persones ja que no es confeccionen ni es col·loquen les peces metàl·liques segons el projecte d’obra aprovat pels tècnics, afeblint per tant l’estructura de les obres en les quals aquesta mercantil ha participat, amb les conseqüències que això pot comportar. Ha de tenir-se en consideració que XAVIER BISBAL S.L. va intervenir en l’obra de la Boca Oest del Túnel de Dos Valires d’Andorra, que ja s’ha esfondrat dues vegades, la primera al novembre de 2009, causant la mort de cinc operaris i lesions a altres sis i la segona a la fi del mes de Maig del 2010 que per sort no, va causar cap ferit.
Al seu torn, diversos treballadors acomiadats mitjançant un ERO presentat el 10 d’abril del 2010, han presentat una demanda laboral per vulneració de drets sindicals, al ser afectats per l’esmentat ERO la totalitat dels afiliats a la CGT en l’empresa.
Seguim els passos dels maquis
De Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) a Pedret (Berga), caminada d’uns 74 km
24 i 25 de juliol
– Divendres 23 de juliol a les 19 h punt de trobada a l’estació de la Renfe de Puigcerdà, sopar a Puigcerdà i a les 21 h sortida amb vehicles cap a Mas Tartàs on esfarà nit.
El passat 29 de juny, impulsada pels companys i les companyes de TMB, es va celebrar una Assemblea General de Treballadors/es de Barcelona per buscar punts en comú que ens permetin posar en pràctica a Barcelona mesures de resistència contra els atacs de la banca i la patronal que estem sofrint la classe treballadora.
El Jutjat social número 24 de Barcelona ha condemnat a l’empresa Honeywell Friccions Espanya SA del Prat, a indemnitzar a un treballador amb 153.369,87 euros després de contreure un càncer de pulmó per la seva exposició laboral a l’amiant, amb el qual fabricava pastilles de fre.
En la sentència, el jutge redueix la indemnització pel concepte de dany per seqüeles al considerar que la malaltia del treballador, Antonio C.M., “va poder haver-se agreujat de forma significativa pel fet de ser un fumador important”. Així, redueix la indemnització per aquest concepte dels 104.927,40 euros proposats per la defensa a 70.000 euros que el jutge considera una xifra “més adequada”, mentre atorga 13.420,48 euros pel dany moral causat per la seva situació d’incapacitat temporal i altres 100.000 euros pel dany moral per seqüeles definitives. No obstant això, redueix la quantitat resultant de 183.420,48 euros en 30.050,61 euros perquè el treballador ja la va percebre de l’asseguradora de l’empresa.
Honeywell Friccions Espanya SA es dedica a la fabricació de pastilles de fre amb amiant i el treballador va emmalaltir l’any 2005, data en la qual se li va concedir la incapacitat permanent absoluta, al presentar un adenocarcinoma broncopulmonar en lòbul superior dret i lòbul inferior dret, en progressió.
Segons fonts del Col·lectiu Ronda, que han defensat al treballador, aquests símptomes són clarament provocats pel contacte de les mucoses amb l’amiant, un producte al que va estar exposat en el seu lloc de treball entre els anys 1989 i 2000. El jutge té en compte els informes de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelona), que es refereixen al càncer de pulmó que va desenvolupar el treballador “donada la seva exposició laboral a l’amiant” i que “pot considerar-se causat per aquesta exposició en el lloc de treball”.
La sentència raona que en el treballador concorrien els factors d’exposició a l’amiant i el tabaquisme, circumstàncies que multiplicaven les possibilitats de desenvolupar la malaltia, i que ja a partir de l’any 1992 es va evidenciar que el seu funcionament pulmonar “estava alterat”, sense que li canviessin de lloc de treball. A més, resol que el lloc de treball no reunia les condicions necessàries de prevenció, que no es van prendre les precaucions necessàries i que les màquines amb les quals es treballava superaven el límit d’exposició legal, tal com va constatar ja en l’any 1989 el Centre de Seguretat i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat.
Per tot això, la sentència considera responsable a Honeywell Friccions Espanya SA i la condemna a abonar al treballador una indemnització per danys i perjudicis de 153.369,87 euros.
Secció Sindical CGT Honeywell
http://cgthoneywell07.blogspot.com/
Des de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT us animem a participar en aquesta campanya.
– 24 de juliol. Inici de la campanya. Jornada nacional i internacional de Pintades.
– 16 d’agost. Jornada nacional i internacional de Pancartes.
Els objectius són:
– Contrarestar l’estratègia de desinformació i mentides, així com el buit mediàtic respecte a la repressió i fustigació a que s’enfronten les comunitats zapatistes.
– Denunciar als responsables, ja siguin els diferents nivells de govern, partits polítics, empresaris, “plans de desenvolupament”, forces repressives de l’Estat, grups paramilitars, etc. Denunciar l’estratègia conjunta que es porta a terme en el territori zapatista.
– Difondre la lluita del EZLN, la seva història i procés de construcció de l’autonomia i la proposta de la Sisena Declaració.
És important enviar fotos a les següents adreces: cgtmexico@nullcgt.org.es / info@nullcgtchiapas.org
En aquest enllaç hi ha tota la informació: www.cgtchiapas.org/noticias/campana-“miles-rabias-un-corazon-¡vivan-comunidades-zapatistas”
Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT
Una consulta ciutadana revela que la majoria dels ciutadans eliminarien els privilegis dels (polítics?)
També eliminarien els de la monarquia, l’església catòlica, i els banquers i especuladors, entre d’altres.
El dia 16 de juliol a les 6 de la matinada els mossos d’esquadra van desallotjar la nova Rimaia situada al número 454 de la Gran Via de Barcelona i okupada el dia anterior com a rèplica al desallotjament de l’anterior Rimaia.
Aquesta actuació policial es succeeix a només 48 hores del desallotjament de l’anterior Rimaia a Gran Via 550.
Hi van haver dues noves detencions.
El llarg historial repressiu de la Direcció de Ford-Almussafes cap al sindicalisme combatiu de la CGT és de tots conegut: desenes i desenes d’expedients -en alguns casos greus- cap a delegats, delegades, afiliats i afiliades a la CGT. Tal comportament gangsteril va culminar fa poques setmanes amb l’acomiadament de Paqui Cuesta, Secretaria General de la Secció Sindical de CGT a Ford-Almussafes (València).
Crida de la FESIM-CGT:
A TOTA LA CGT
EL DILLUNS 19 DE JULIOL ES REALITZARAN CONCENTRACIONS EN TOTES LES PROVÍNCIES I MUNICIPIS ON ES PUGUI, EN ELS CONCESSIONARIS DE FORD ESPANYA.
L’ACOMIADAMENT DE LA SECRETÀRIA GENERAL DE LA CGT DE FORD NO QUEDARÀ SENSE RESPOSTA.
FEM UNA CRIDA A ORGANITZAR AQUESTES CONCENTRACIONS A LES 12 HORES (hora que s’estarà portant a terme un acte de conciliació).
Es demana la realització de fotografies i el seu enviament al Rojo y Negro Digital.
Anna Campeny – Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala
En els últims sis mesos, nou dirigents socials han estat assassinats al departament de San Marcos, un dels més pobres de Guatemala. Tenien dues coses en comú: encapçalaven la lluita de les comunitats de la zona contra els abusos d’Unión Fenosa i eren membres de l’FNL (Frente Nacional de Lucha por la Defensa de los Servicios Públicos y los Recursos Naturales). Els culpables dels atemptats no han estat ni detinguts ni identificats.
Us facilitem en documents adjunts uns materials formatius d’utilitat en el treball sindical a les empreses que porten a terme els comitès d’empresa i delegats de personal.
En concret, teniu en documents adjunts:
– El document editat per la CGT de Valladolid “COMPETENCIAS (DERECHOS) DE INFORMACIÓN, CONSULTA Y NEGOCIACIÓN DE LA REPRESENTACIÓN DE LOS TRABAJADORES (una herramienta para nuestra Acción Sindical en la empresa)”, i la seva traducció al català realitzada pel Sindicat de Banca de CGT Barcelona.
En les línies que segueixen no hi ha cap desig de contestar el dret que, fetes les excepcions que procedeixin, cadascú té a gaudir de la manera que estimi convenient. Si a algú li atreu la selecció espanyola i considera que passar la tarda veient un dels seus partits és una tasca agradable, doncs bé està. S’imposa, no obstant això, sospesar hipercríticamente la trama general —els interessos, els enganys, les manipulacions— que ha envoltat aquest gegantesc i ambiciosíssim muntatge de la ’roja’.
Per a assumir aquesta tasca, i àdhuc a costa de començar amb arguments molt utilitzats, el primer que cal rescatar és el significat del panem et circenses, i en particular, en els temps que corren, el que implica el del circ. Res millor per a avasallar a la ciutadania que atontar-la amb unes o altres atraccions. En aquests dies no calia anar molt lluny per a apuntalar l’argument: aquí estan aquests milers —milions ?— de joves que han omplert els carrers en les seves celebracions pels èxits de la ’roja’ mentre prefereixen ignorar l’escenari laboral en el qual es mouen —els que són miserablement explotats— o en el qual no es mouen —els que arrosseguen un atur de sempre—.
En les celebracions no ha faltat, a més, cert tufillo feixistoide i autoritari, i això encara que la gent de la meva generació estiguem obligades a reconèixer que veiem massa ràpid, darrere de la bandera rojigualda, adhesions que no estan, sens dubte, en el cap de molts joves. El de la ’roja’ —parlo ara de l’enginyosa terminologia trenada, de la qual forma part l’ocupació de la primera persona del plural a l’hora d’explicar els fets futbolístics— “canta”, en qualsevol cas, com missatge icònic: com vulgui que no som gens rojos, almenys ho compensarem en el terreny dels símbols.
Les coses, no obstant això, no queden aquí: cal prestar puntillosa atenció a la manipulació mediàtica que s’ha registrat en els últims dies. Té, si així es vol, dues manifestacions. La primera no és altra que una fraudulenta reivindicació del col·lectiu enfront de l’individual. De nou ens topem amb el mateix: en una societat en la qual el col·lectiu ha estat manifestament estigmatitzat i arrasat ens podem permetre la reivindicació dels valors corresponents, bé que en un terreny fitat i amb protagonistes principals en una vintena de ciutadans que lluitaven per guanyar ni més ni menys que 600.000 euros —per cap— si guanyaven el mundial.
Que curiós és, per altra banda, que els mateixos mitjans de comunicació que han enaltit la presumpta condició col·lectiva de la ’roja’ prossegueixin en la seva tasca de canonitzar a herois esportius tan equívocs i individualistes, i tan vinculats amb el negoci i la publicitat més abjecta —per què no prohibir, per cert, la publicitat realitzada per famosos—, com Fernando Alonso o Rafael Nadal. Recordi’s
Aquest 14 de Juliol, dia commemoratiu de la Revolució Francesa, la CGT ha organitzat a la Plaça Miquel Santaló de Girona una consulta popular a on s’invitava al públic a designar a qui se li retallaria els privilegis, retalls simbolitzats per una guillotina on es va ajusticiar un ninot representat per tots i cadascún dels estaments privilegiatsd’enguany.
Després de la manifestació d’ahir dia 14 al vespre contra el desallotjament de la Universitat Lliure la Rimaia, La Rimaia es trasllada a Gran Via 454.
9 companyes passen la nit detingudes a Les Corts.
També s’han desallotjat 3 kasesa Vallcarca i el CSO Banka Rota a Cornellà.
HAN DESALLOTJAT LA UNIVERSITAT LLIURE “LA RIMAIA”!
CONCENTRACIÓ, avui 14 de juliol, A LES 20.30 AL MERCAT DE SANT ANTONI (al costat dels 3 tombs)
* 10 detingudes durant el desallotjament, entre elles professores i alumnes de la universitat lliure.
Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/Casanova 17 avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d’esquadra a treure’ns de gran via 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d’assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil – els mercenaris del capital han actuat i enshan fet fora d’un edifici del barri i pel barri.
Amb motiu del centenari de l’anarcosindicalisme, es van celebrar a València unes Jornades internacionals. Vaig participar amb representants d’UNICOBAS, SUD Education i CNT-FTE a la última sessió sobre la mercantilització de l’educació.
Després de descriure la situació de l’educació pública a Itàlia, França i Espanya, la conclusió era evident: la seva mercantilització forma part del pla estratègic de l’OMC, del FMI i de la UE en el seu doble vessant de: convertir en negoci i privatitzar tot allò del que es pugui obtenir un benefici i liquidar la excepcionalitat europea de l’anomenat Estat del benestar.
Les actuacions dels diferents governs europeus coincideixen amb aquests objectius, encara que els seus ritmes, decisions i normatives puguin ser, en aparença, diferents. Ho són únicament en funció de la situació, de la tradició i de les resistències.
En el sector de l’educació, venim d’un projecte relativament antic de coordinació: Granada 1995. En aquest recorregut de 15 anys, hem tingut moments força intensos i altres de major distanciament. Recentment, Màlaga juny de 2009, varem tenir una reunió de treball sobre coordinació europea amb els tres sindicats abans esmentats i varem establir una sèrie d’elementsd’acord i treball en comú.
1. Cooperativa integral. Què és?
Cooperativa com a projecte que practica l’autogestió econòmica i política amb la participació igualitària dels seus membres. També, perquè agafa legalment aquesta forma jurídica.
Integral perquè ajunta tots els elements bàsics d’una economia com són producció, consum, finançament i moneda pròpia i, alhora, perquè vol integrar tots els sectors d’activitat necessarisper viure.
Un dia llegint la premsa em vaig quedar perplex, no entenia res, un ex de la CEOE anunciava que “les reformes laborals no crearan ocupació directament”, la sorpresa era majúscula, fins i tot em vaig sentir malament, un dirigent de la patronal i jo pensàvem el mateix sobre l’eficàcia de la reforma laboral. Vaig continuar amb la lectura i l’individu insinuava encara més “les lleis laborals no creen en si ocupació”.
Aquestes il·luminades paraules em van fer reflexionar, tant donar-li voltes a la qüestió per arribar finalment a la trista conclusió que tanta xerrameca era erma, si els empresaris no creuen en la reforma a què tant insistir?.
El govern ha estat molt temps donant-li voltes al tema, havien de ser els “agents socials” qui fixessin les regles de joc, que no imposaria una reforma que no comptés amb el seu beneplàcit. Del que s’ha dit, evidentment, res de res.
En definitiva, ha hagut d’intervenir la Unió Europea i fins i tot Obama s’ha permès una cosa més que unes paraules, diuen que després de Grècia érem els següents en el rànquing.
Tant temps negant-ho per a acabar acceptant en última instància que les coses no anaven bé, havíem equivocat el camí, tant de desmadre no pot ser bo, solució, cal reduir les despeses. Aquesta cosa tan poc corporal de la que encara no havíem aconseguit sadollar-nos, això que alguns identifiquen com estat del benestar.
La recepta per a tractar la malaltia és simple i impopular, països que han desfilat per la consulta del Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial fa temps que la van patir, la diferència és que nosaltres formem part del primer món, no podia passar-nos mai, això només succeeix en llocs recòndits que actuen sota la guia de governs poc o gens democràtics, a més, nosaltres disposem d’especialistes que ens haguessin avisat de la nostra malaltia als primers símptomes, formem part d’un club selecte.
Doncs no senyors, encara que pensem com aquests nous rics que han rebut una substanciosa herència i es disposen a gaudir-la, hem de passar per la pedra, ho diuen els nostres amics, no sigui que amb el contacte es contagiïn ells també. El tractament, de xoc, directes al cor, només la reducció de despeses, una reforma laboral en condicions i canviar el sistema de pensions poden salvar al malalt, pronostiquen sense rubor.
Mentre el malalt, a veure-les venir. Que si el nostre amic que és inspector d’hisenda ens comenta que són injustes les mesures. Que al veí aquell que treballa de funcionari públic li rebaixen el sou. Que el govern ens amenaça amb reduir la indemnització per acomiadament, a més de que l’empresa ho tindrà més fàcil per a enviar-nos al carrer. Que no pot ser que ens jubilem tan aviat,… Per favor, que es parin que jo em baixo en la pròxima. Si a hores d’ara algú té dubtes que la resposta social és urgent, o està cec o no vol veure la crua realitat.
En les darreres setmanes diversos ajuntaments catalans han aprovat mocions per a prohibir l’ús del burka i el niqab als serveis municipals. A nivell estatal, una esmena del PP instant al govern a prohibir-lo en els espais públics va ser aprovada el passat 23 de juny amb els votsa favor de CIU.
