CGT Logo

spccc@nulldev.cgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

L’Audiència Nacional criminalitza Llibertat.cat i Kaosenlared per informar sobre Laura Riera

L’Audiència Nacional ha optat per difondre la interlocutòria judicial a la premsa, sense abans haver comunicat les diligències prèvies a cap de les parts afectades, davant la impossibilitat de contactar-hi, ja que els col.lectius anunciants de la benvinguda a Laura Riera no estan formalment legalitzats. La interlocutòria judicial distribuïda als mèdia posa l’accent en la criminalització de diversos mitjans de comunicació no comercials, entre els quals Llibertat.cat. El contingut de l’auto assenyala webs de col.lectius polítics i mitjans informatius com Kaos en la Red com a responsables de la difusió de l’acte de benvinguda a Riera pel sol fet d’haver cobert informacions d’interès públic. Per una altra banda, la regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, també s’ha afegit a la criminalització d’aquest acte emmarcat en la Festa Major de Gràcia.

Llegir més »
Acció Sindical

Acte públic a Vilanova i la Geltrú contra la reforma laboral i les retallades socials

Acte obert a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, el 3 de setembre a les 18.30 h.

– Es parlarà clar de:

La reforma laboral

L’atac a les pensions

Les retallades públiques i socials

La vaga general

– Intervencions de:

Juanan Sànchez, Secretari d’Acció Sindical CGT Catalunya

Diego Rejón, Secretari d’Acció Sindical FESIM-CGT

Bruno Valtueña, Secretari General CGT Catalunya

Organitza: Federació Intercomarcal Garraf-Alt Penedès CGT

Adjuntem cartell.

Llegir més »
Premsa

Les topades del PSOE aquest 18 d’agost

Rodríguez Zapatero diu al seu ministre José Blanco que han topat amb la realitat, doncs, si el PSOE no en tenia prou amb les topades diàries amb el PP, la darrera en el decurs de l’agitació anticolonial a Ceuta i Melilla, surt l’estratègica i significativa Cambra del Comerç de Barcelona amb una andanada contra el Govern en un comunicat on critica l’esment del ministre de Foment, José Blanco, sobre la necessitat d’una pujada d’impostos. La Cambra de Comerç considera que aquesta pujada seria un desastre econòmic ja que representaria forçar un decreixement mentre recorda que existeix des de l’abril un informe del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en mans del PSC-PSOE, en el qual s’afirma que pujar els impostos seria la pitjor de les opcions possibles enfront la recessió.

Llegir més »
Acció Sindical

Prop de 4,5 milions de treballadors, sense conveni

Prop de 4,5 milions de treballadors a Espanya estan pendents de la renovació del seu conveni col·lectiu, que regula totes les seves condicions laborals. CCOO va avisar ahir de la lentitud amb què discorre la negociació col·lectiva aquest any i va posar una dada sobre la taula: encara hi ha 3.117 convenis pendents de renovar i la vigència del qual va finalitzar entre 2008 i 2009. Això significa que les millores salarials d’aquests 4,5 milions d’empleats estan paralitzades, llevat d’en els casos en els quals l’empresa hagi decidit avançar la pujada.

Llegir més »
Premsa

El nombre de municipis catalans que es declaren fora de la Constitució assoleix la xifra de 46

Cinc capitals de comarca i 41 poblacions entre les “moralment fora de la Constitució espanyola”. La comarca d’Osona encapçala amb 11 el nombres de municipis que han aprovat la moció.

El proper 5 de setembre, el monestir de Sant Pere de Rodes aplegarà una reunió amb els representants dels ajuntaments que s’han declarat “moralment exclosos” de la Constitució arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. La trobada convocada per l’alcalde del Port de la Selva, GenísPinart, té com a objectiu fer pinya per coordinar alguna altra “actuació unitària” a favor de la nació catalana.

Llegir més »
Formació

“Com realitzar una Acció Directa Noviolenta (l’ADN), i no sucumbir en l’intent”

“Com realitzar una Acció Directa Noviolenta (l’ADN), i no sucumbir en l’intent”

“Taller per a treballar la por”

“El Pla d’Acció del Moviment (MAP): Una eina per analitzar l’avenç del vostre moviment”

Tres guies i unitats didàctiques per a tallers, elaborades i/o editades pel Grup Antimilitarista de Carabanchel i l’Assemblea Antimilitarista de Madrid, tremendament útils davant de l’evident evolució repressiva dels estats cap a qualsevol dissidència.

Llegir més »
Acció Feminista

El TC avala que l’agressió masclista és major per la desigualtat en la parella

El Tribunal Constitucional (TC) considera que les agressions en l’àmbit de la parella suposen un dany major, i per tant una condemna superior, quan l’home agressor actua dins d’un context de desigualtat.

En una sentència del ple, amb data 22 de juliol, el TC rebutja la qüestió d’inconstitucionalitat, plantejada per la titular del Jutjat número 2 d’Albacete, de l’article 148.4 del Codi Penal, perquè estima incompatible amb el principi d’igualtat i discriminatori per a l’home en imposar-se una condemna superior si ell és l’autor de les lesions produïdesen l’àmbit de la parella.

Llegir més »
Premsa

Les empreses quasi bé no paguen impostos pels seus beneficis

Un estudi intern de l’Agència Tributària revela que la tributació fiscal efectiva és el 10%, un terç del tipus nominal de l’Impost sobre Societats, i que s’ha reduït a la meitat en els tres últims anys

La continuada caiguda de la recaptació en l’Impost sobre Societats ha provocat que s’analitzi en detall com estan tributant les empreses. I el resultat, encara que esperat, no ha deixat de sorprendre. El tipus nominal de l’Impost sobre Societats és el 30% (25% per a les Pimes), però les exempcions i deduccions que gaudeixen les empreses fan que el tipus efectiu el que realment paguen sobre els seus beneficis no superi el 10% de mitjana, segons una anàlisi interna de l’Agència Tributària.

Llegir més »
Memòria històrica

Georges Fontenis: Una figura internacional del comunisme llibertari ens ha deixat

És una de les últimes personalitats del moviment anarquista dels anys 1940-1950 la que desapareix amb Georges Fontenis, mort en Tours el 9 d’agost del 2010, als seus 90 anys d’edat. Quedarà en la memòria del moviment obrer com un combatent infatigable, representant del comunisme llibertari, un actor en suport als independentistes algerians, un sindicalista de l’

Llegir més »
Premsa

La banca pressiona per a sostenir la bombolla immobiliària

Els desnonaments d’habitatges llogats i els embargaments han augmentat arran de la crisi. Enfront d’això, la política d’habitatge segueix afavorint els interessos de banca i promotors immobiliaris.

Pablo Elorduy – Diagonal

Si vostè té pensat deixar de pagar les mensualitats del seu lloguer ha de saber que, des de finals de desembre de 2009, el procés fins que li treguin de la casa on viu serà ràpid. N’hi haurà prou amb que l’administració clavi un edicte en la porta de l’immoble en el qual habita perquè sigui oficial el seu pròxim desallotjament. Virginia, una funcionària de justícia, comenta que amb l’entrada en vigor de la Llei, “la gent es rendeix abans, vénen al jutjat i deixen la clau, quan abans passaven mesos fins que es duia a efecte el desallotjament”.

El 2008, últim any del que es tenen dades, el percentatge de processos de desnonaments va ser el més alt des de 1994, i és previsible que aquesta xifra hagi crescut en 2009 i es mantingui alta el 2010, a tenor de les estimacions del Consell General del Poder Judicial. La Llei de mesures de foment i agilització processal del lloguer, coneguda com la “Llei de desnonaments exprés”, va ser aprovada al novembre de l’any passat per a “estimular” als propietaris a llogar els seus habitatges desocupats, ja que el Govern pretén augmentar l’11% que representa el lloguer en l’Estat, un percentatge escàs si es compara amb la mitjana europea, situada en el 40%.

Però aquest estímul per als arrendataris no ha dut comportat un descens dels preus. Tal vegada perquè el desnonament exprés no ha motivat a l’excés als possibles arrendadors, el Ministeri d’Habitatge va presentar finals de febrer passat noves receptes per a incentivar el lloguer. Aquestes s’encaminen a seguir beneficiant fiscalment als arrendadors, mentre que els arrendataris beneficiats per les modificacions, emmarcades en la Llei d’Economia Sostenible, seran els joves que vulguin emancipar-se.

L’interventor municipal de fons i economista expert en urbanisme, Fernando Urruticoechea, considera que “aquestes ajudes, independentment de quin sigui el sector social al que van destinades, sempre acaben en mans de propietaris d’habitatge”. Per a aquest expert, al marge de pegats conjunturals, el problema de l’accés a l’habitatge és més complex: “El mite neoliberal que la necessitat se satisfà construint més habitatges és absolutament fals, com s’ha demostrat en aquesta dècada ‘prodigiosa’ del 97 al 2007, en la qual s’han construït uns quatre milions d’habitatges en l’Estat espanyol amb el resultat que el nombre de persones que necessiten un allotjament independent és superior al que hi havia el 1997”.

La urbanista Raquel Rodríguez apunta en una línia semblant: “el problema és que les competències estan repartides entre les tres administracions; el que fa l’Estat és pressupostar, però no té capacitat legal per a intervenir en totes les fases del procés”.

A qui s’ajuda?

“La banca no pot assumir el deute immobiliari”. Aquest avís a navegants del president de l’Associació Hipotecària Espanyola va tenir el seu eco en la intervenció de Beatriz Corredor en una Fira d’Outlet immobiliari celebrada a Madrid. La ministra d’Habitatge va declarar que 2010 “és un bon moment per a comprar habitatge”, ja que els desgravaments es mantindran aquest any. Per a resumir la situació en la qual es troben promotors, banca i Estat, podem dir que s’estima que els bancs tenen prop d’un milió d’habitatges en els seus balanços. A això se suma que un bon nombre de persones hipotecades corren el risc d’acabar embargats i amb un important deute per la rebaixa de les taxacions dels seus pisos provocada per l’esclat de la bombolla.

“La banca és la propietària accidental, ells no volien pisos, el que volien era cobrar interessos. L’habitatge els convenia perquè totes les famílies en necessiten un i perquè aquests preus els garanteixen que ningú ho podrà pagar trinco-trinco”, apunta Raquel Rodríguez, per a qui la situació s’ha complicat molt ja que “si la banca comença a perdre, qui anirà darrere serà qui estigui pagant la seva hipoteca. Crec que no hi ha manera de fer això sense que al final les víctimes siguin les mateixes”, assenyala aquesta experta en Urbanisme.

Urruticoechea tem que al llarg de 2010 assistim a la compra pública o a enormes subvencions en les qualificacions d’Habitatge de Protecció Oficial (VPO) de part de l’estoc que té la banca i la patronal immobiliària. “Sabem quanta pressió estan ficant els lobbies bancaris i de promotors per a fer líquid tot aquest estoc d’habitatges, per a poder-lo vendre, i veiem com apel·len a les ajudes, subsidis i subvencions públiques per a desfer-se d’aquest patrimoni”.

Paralitzada per l’enfonsament de la demanda d’habitatge lliure, la conversió en VPO pot servir perquè els amos de la pedra es desfacin de part d’aquest excedent, encara que, com assenyala Juankar, de la plataforma contra l’exclusió social, Berri Otxoak, molta gent a la qual li toca un pis protegit, “ha de renunciar a ell perquè no tenen recursos per a mantenir-lo”.

Darrere d’aquests intents per donar aire a la construcció, es troba la dependència del model i certa predisposició ideològica a la compra i inversió en habitatge que, per a Urruticoechea, enfonsa les seves arrels en la sacralització de la propietat fomentada pel franquisme i popularitzada per Margaret Thatcher i l’animenat “capitalisme social”. Això, apunta aquest economista, “té conseqüències implacables, perquè la gent s’hipoteca per 20, 30 i fins a 50 anys per a pagar el seu habitatge, consagrant-se com esclaus socials de la banca, una cosa que té enormes conseqüències col·laterals pel que fa al mercat laboral”. En aquest últim punt, Urruticoechea veu increïble que quan es parla de la reforma del mercat laboral, “ningú posi en la taula el factor estructural que diferencia el nostre mercat laboral de la resta dels europeus, que és la rigidesa en la residència”.

A l’hora de buscar remei al problema de l’accés a l’habitatge, cobra una importància clau l’ús que es fa del sòl públic: “Sóc testimoni, com funcionari públic, que hi ha hagut un saqueig de milions d’euros, perquè s’ha dilapidat el sòl públic a preus irrisoris; s’ha permès l’apropiació privada per part dels promotors de milers i milers d’hectàrees públiques per a major satisfacció d’aquests i aquests diners ha tornat en moltes ocasions com comissions per a finançar als partits polítics”, denuncia Urruticoechea.

Cap al lloguer social

Per a sortir d’aquesta situació Raquel Rodríguez creu que cal modificar els principis que s’ha basat fins a ara l’habitatge protegit. En lloc de seguir qualificant el sòl com residencial de protecció, per a aquesta urbanista, ajuntaments i autonomies han de demanar un percentatge dels habitatges ja construïts “així, a més, no faria falta segregar a la gent en un racó del municipi”. Rodríguez aposta per la rehabilitació d’immobles i per un règim de lloguer que atengui a les necessitats estudiant cada cas. Urruticoechea creu que la forma de regular el dret a l’habitatge passa perquè es destini almenys un 3% del PIB per a crear un parc immobiliari d’habitatges públics, una cosa que és pràcticament residual en l’Estat espanyol però que, en llocs com França, ha pal·liat, fins a cert punt, la necessitat d’habitatge.

Una altra mesura que proposa aquest economista és fiscalitzar l’ús de VPO perquè només les usin qui realment tenen necessitat d’elles, així com gravar fiscalment als propietaris d’habitatges privats buits, de manera que tant aquesta recaptació com els habitatges que formin part d’aquest parc públic siguin posades a la disposició de la població en règim d’Habitatges de Lloguer Limitat. I és que, la punxada de la bombolla ha tornat a demostrar, opina Urruticoechea, que no existeix cap lloc en el món en el qual el mercat resolgui la necessitat d’allotjament de la gent necessitada.

Article extert del número 121 de la revista Diagonal

Llegir més »
jpg_imaginada.jpg
Premsa

Torna la iMAGInada a Tarragona el 18 d’agost

Torna la iMAGInada dins les festes de Sant Magí de Tarragona, al Passeig de les Palmeres (Tarragona).

Dimecres, 18 d’agost. Des de les 12,00 hores, fins a les 5 de la matinada.

Per segon any, la iMAGINADA obre de nou la seva carpa. Col·lectius i moviments socials de Tarragona, entre ells l’Ateneu Llibertari Alomà o la CGT, tornen a oferir una alternativa lúdica diferent i suggestiva.

Llegir més »
antifeixistes
Premsa

Neonazis a CGT per captar obrers? o el periodisme groc de Público?

Ni una paraula de per quin motiu CGT crida a la Vaga General el 29-S, res de les seves propostes i alternatives (anticapitalistes, autogestionàries, ecològiques, laicistes i antiautoritàries), res dels seus arguments crítics contra les mesures protectores de rics, financers, empresaris i polítics enfangats en la corrupció i el favoritisme, recentment implementades per una Unió Europea i un govern espanyol que l’únic que saben fer és enginyeria social per esprémer encara més les seves poblacions treballadores, als seus immigrants amb i sense papers, als seus desnonats per les hipoteques, als seus milions d’aturades i aturats.

Llegir més »
Premsa

Mentre la crisi la paguen els treballadors, creixen els rics amb un patrimoni superior als 800.000 euros

El luxe, una inversió en passions que ignora la crisi

El mercat de l’exclusiu augmenta les seves vendes malgrat el declivi econòmic generalitzat

El lògic seria pensar que, en temps de crisi, tots els mercats se les han d’enginyar per sortir de la crisi econòmica el menys perjudicats possible. Tanmateix, la realitat és que existeix un negoci que la recessió li fa poc més que pessigolles: el luxe. Així, mentre que uns no tenen més remei que elegir entre pagar una factura o una altra, perquè no hi ha diners per a les dos, d’altres es treuen el son pensant en si el model del seu nou cotxe serà un Mercedes o un BMW. O els dos.

Llegir més »
Premsa

Una nova llei amenaça els mitjans informatius lliures a Catalunya

Delimita la llibertat d’expressió i el lliure accés a l’espai radioelèctric, assenyala Contrabanda FM, ràdio lliure i no comercial de Barcelona, a través d’un document que ha penjat a la seva pàgina electrònica www.contrabanda.org

Des de gener de 1991, Contrabanda FM funciona com una ràdio assembleària i autogestionada, que depèn de les quotes de les seves sòcies o socis, sense rebre cap tipus de subvenció pública ni privada, i que no emet publicitat en la seva emissió. Així com aquesta ràdio, a Catalunya hi ha altres mitjans de comunicació alternativa que no estan d’acord amb una proposta de llei que recentment ha publicat la Generalitat.

Llegir més »
Acció Sindical

Sips TV conversa amb Ermengol Gassiot

“En el context de la crisis global del sistema capitalista, la classe treballadora dels Països Catalans es troba immersa en un procés de retallada dels seus drets socials i laborals. Ermengol Gassiot, Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya, explica el procés que s’està portant a terme des del sindicalisme rupturista para combatre aquesta enèsima envestida del capital.”

Llegir més »
Premsa

Entrevista a Ilan Shalif, d’Anarquistes contra el Mur (Israel)

Alasbarricadas entrevista a Ilan Shalif, veterà activista anarquista israelià. Ens comentarà en aquesta entrevista les seves opinions sobre la situació de Palestina-Israel després de l’atac a la Flotilla de la Llibertat, i els últims esdeveniments que es viuen en aquelles terres. La situació allí resulta molt interessant per a l’acció anarquista, ja que, com diu el propi Ilan:

Llegir més »
Acció Sindical

1.700 certificats sense repartir a Correos de Castelldefels

Com cada any en període vacacional Correos no substitueix a tots els treballadors que realitzen les vacances provocant retards. Ja el 20 de Maig del 2010 l’Ajuntament de Castelldefels va aprovar una moció en la qual comminava a Correos que complís la llei i que no es repetissin els mateixos problemes de retards i acumulacions que vénen sofrint any rere any.

Aquest any a data 4 d’agost del 2010 i mitjançant un escrit signat per 19 treballadors de l’Oficina de Castelldefels i presentat per CGT, s’informa a l’ajuntament que 4 zones de repartiment no s’estan repartint i que hi ha acumulats 1.700 certificats enviats, molts d’ells procedents de llocs oficials com: Hisenda, INEM, jutjats, etc, és a dir cartes que tenen terminis legals per a ser contestades o presentar-se a citacions.

CGT donarem suport i promourem mobilitzacions entre els treballadors, donat la sordera de l’empresa i la incapacitat manifesta per a solucionar uns problema que no són “fets puntuals”, com sempre diu Correos, sinó que estem amb una insuficiència de plantilles crònico-estructural, que ve donada pel costum de Correos que triga anys a actualitzar els treballadors necessaris per a poblacions o els polígons que estan en creixement, agreujant-se la situació al no estar les plantilles mai completes al 100%.

CGT Correos Barcelona

Llegir més »
Premsa

El Litoral dels Països Catalans: destrucció accelerada

L’organització ecologista Greenpeace ha fet públic el seu informe sobre l’estat de les costes de l’estat espanyol. La visió que es presenta de la gestió de les costes dels Països Catalans en els darrers deu anys és demolidora. La voracitat especuladora ha suposat una urbanització accelerada del nostre territori que no ha distingit regions ni colors polítics. El resultat de la política en aquesta matèria d’un govern suposadament d’esquerres al Principat ha tingut efectes semblants als d’un govern de dreta dura com el del País Valencià. I el segon “govern de progrés” balear ha enterrat les vel·leïtats ecologistes que van servir al PP per guanyar electoralment al primer “govern de progrés”. La situació del nostre litoral és producte de la terciarització de la nostra economia i d’unes pràctiques d’especulació beneïdes per l’administració per tal d’esdevenir la flamant platja d’Europa. Amb la crisi econòmica i l’esgotament d’aquest model de creixement, el nostre litoral corre el risc d’acabar com Coney Island.

Llegir més »
Cartell
Acció Sindical

Marxa a Brussel·les contra la Reforma Laboral i pels Drets Socials

MARXA A BRUSSEL·LES

Contra la Reforma Laboral i pels Drets Socials.

Sortida: Saragossa 14 d’agost – Arribada: Brussel·les 27 de setembre

Ens fan rotar entre l’atur i la precarietat.

Ens han retallat el salari.

Ens han pujat l’IVA al 18%.

Ens obliguen a jubilar-nos als 67 anys.

Ens acomiadaran amb 20 dies per any treballat.

Ens suspendran el conveni quan vulguin.

Ens congelen la pensió i després ens la reduiran.

Aviat els bancs s’apoderaran de les Caixes d’Estalvi.

Els serveis públics seran convertits en simples nínxolsde negoci.

Llegir més »
Premsa

La Universitat envelleix i es regionalitza

Es diu que les conviccions d’un organisme, ja sigui públic o privat, es mostren en com distribueix el seu pressupost: s’inverteix en el que es creu que és fonamental i es deixa en un costat l’accessori.

Les universitats europees s’han embarcat en una sèrie de reformes amb una data objectiu de 2015 a fi de millorar el seu prestigi internacional i de passada la seva classificació en els diversos rànquings de qualitat (per exemple, el de Shanghai). Per a això es requereixen reformes internes organitzatives i millores en la selecció de capital humà, determinant a l’hora de valorar la qualitat de les universitats. En països amb una situació de partida bastant millor que l’espanyola, cas per exemple del sistema britànic, les reformes es limiten a reorganitzacions internes en les quals la tendència és a centralitzar serveis administratius mitjançant la fusió de centres. A Espanya, perquè les universitats millorin el seu prestigi i sobre tot el seu atractiu internacional, les reformes d’organització a més requereixen una substancial modificació dels sistemes de selecció de personal acadèmic, que prevalgui el mèrit acadèmic i eviti l’endogàmia injustificada.

Llegir més »
Premsa

La Justícia comença a embargar els béns personals dels alcaldes

L’auto d’una sentència del Tribunal de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha optat per aquesta contundent mesura davant de la negativa del primer edil de Castilleja de Guzmán (Sevilla) a fer front als deutes que tenia contreta amb l’empresa Aroa S.L.

Segons la sala del contenciós-administratiu d’aquest Tribunal, l’Ajuntament es veurà obligat a pagar en 30 dies les obres, com obliga la nova Llei de Morositat que acaba d’aprovar el Congrés dels Diputats. Si no, l’alcalde i el secretari general del consistori hauran de respondre amb els seus propis béns personals. El jutge els comunica l’”advertència expressa d’imposició de multes coercitives en els seus respectius patrimonis personals en el cas d’incompliment de les obligacions estipulades”.

Llegir més »
Premsa

Uralita condemnada per l’exposició a l’amiant de veïns de Ripollet i Cerdanyola

Un jutjat de Madrid ha condemnat a l’empresa Uralita a indemnitzar amb 3.918.594,64 euros a mig centenar de veïns de Cerdanyola i Ripollet (Barcelona) pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant generada per la fàbrica que l’empresa tenia entre ambdues localitats.

La sentència és pionera a Espanya, ja que es tracta de la primera vegada que els demandants no són empleats de la fàbrica, sinó 45 veïns (dels 47 demandants) que vivien en els seus voltants i que, segons la resolució judicial, sofreixen malalties que són producte del contacte que han mantingut diàriament amb l’amiant que utilitzava Uralita per a fabricar els seus materials. Els malalts pateixen en la seva majoria plaques pleurals (enduriment en la capa que recobreix els pulmons) que provoquen problemes per a respirar, una malaltia incurable que empitjora amb el temps.

Les compensacions econòmiques més altes responen a les lesions pulmonars que ja estan més avançades, i que obliguen als malalts, per exemple, a usar bombones d’oxigen per a respirar, així com les dels afectats per càncer pulmonar mortal (mesotelioma) (1). Els 47 ciutadans afectats reclamaven indemnitzacions per valor de cinc milions d’euros (3).

Uralita, és una filial de la multinacional Eternit, que va començar a fabricar “fibrociment” el 1920 utilitzat primordialment com aïllant en la construcció i canonades d’aigua per les seves propietats ignifugues, aïllants, la seva llarga durada i baix cost.

A Sevilla 25 ex treballadors han denunciat a l’empresa Uralita localitzada en el barri sevillà de Bellavista en ple nucli urbà, encara que l’Associació de Víctimes de l’Amiant (AVIDA), calcula que existeixen 300 persones intoxicades. Fins a la data, aquesta associació de Sevilla ha aconseguit que 30 treballadors d’Uralita siguin indemnitzats amb una quantia que oscil·la de 30.000 a 40.000 euros, derivada de l’increment de la pensió per la invalidesa contreta en la fàbrica. Molts altres estan encara pendents de fallada en els tribunals. Però, els 25 ex treballadors sol·licitaran ara indemnitzacions que poden arribar a xifres d’entre 21.000 a 126.000 euros en funció de la patologia (2).

A Euskadi l’Associació de Víctimes de l’Amiant va exigir davant la Inspecció de Treball que les malalties derivades de l’amiant siguin declarades com malaltia professional i es crei un fons de compensació (8).

Les afeccions relacionades amb l’amiant (plaques pleurals, mesotelioma, asbestosis i càncer de pulmó) estan catalogades com malalties laborals i són indemnitzables, però no solament afecten als treballadors de Uralita. Almenys el 5% de les malalties relacionades amb l’amiant es detecten en familiars de treballadors, mentre que el 12% apareixen en ciutadans de les localitats properes a les fàbriques (3).

A l’Estat espanyol, la condemna a Uralita per contaminar amb amiant als veïns de la seva fàbrica acaba d’obrir la veda per a les desenes de municipis espanyols que estan cursant o preparant ja demandes contra les companyies que els van contaminar. I no és utòpic que aconsegueixin que se’ls indemnitzi.

Als Estats Units, 50.000 causes poden sumar més de 200 mil milions en indemnitzacions, a França, sumen ja 3.200 milions en indemnitzacions en 8 anys i a Alemanya són mil milions anuals els que es paguen en indemnitzacions (4). La sociòloga i tècnic en prevenció en riscos laborals Nadine Traves informava que “Les víctimes de l’amiant han aconseguit, després de gairebé 70 anys de “silenci” culminar la seva lluita, de moment, en el procés de Torí on els principals encausats són els amos i responsables, d’Eternit Suïssa i Bèlgica, que han dominat la producció d’amiant per tot el món durant un segle. Se’ls acusa de la mort de 2.619 treballadors, i es demana un milió d’euros d’indemnització per a cada víctima i penes de tretze anys de presó per als màxims responsables de l’empresa, ampliable als principals accionistes” (5).

Però els càncers causats per l’amiant poden presentar-se fins a 30 i 40 anys després de l’exposició. Per aquest motiu l’Associació de Víctimes de l’Amiant AVIDA (6) estima que “fins a l’any 2010 es produirien unes 1500 morts anuals de persones exposades a l’amiant entre 1960 i 1975, taxa que augmentarà fins a 2300 morts entre els treballadors exposats el 1991.”

Francisco Martínez, treballador de la fabrica Fibrocementos de Levante assenyalava que queden prop de dos milions de tones d’amiant en edificis, vagons i naus industrials en l’Estat espanyol i 150 països on està permesa la seva extracció i transformació, que “l’amiant és un bomba del temps”, el cronometre aquesta encès, l’avarícia empresarial ens assetja a tots (5).

Angel Cárcoba en el seu al·legat “Yo Acuso” realitza una crida per a la creació d’un Tribunal Penal Internacional del Treball “on compareguin i es dirimeixin les responsabilitats de qui converteixen el treball en llocs de violència, malaltia i mort” (7). El ball que han sofert les mal anomenades “dosis admissibles” elaborades pels “experts” espanyols que paguem perquè vetllin per la nostra seguretat és significatiu. Clar que ells diran que solament aplicaven les directives internacionals…

El 1962, la legislació permetia una exposició de 175 fibres per metre cúbic.

El 1982, es va establir la primera normativa sobre l’amiant que va fixar l’exposició màxima en dues fibres.

El 1993 el nivell es va baixar a 0,6 fibres per metre cúbic.

El 2002 l’aixecada de camisa va resultar insostenible i es va prohibir.

Recorda que a més des dels anys 40 l’asbestosis, el càncer de pleura, estaven reconegudes com malaltia professional lligada a l’amiant i des dels 60 hi havia nombroses publicacions científiques que ho documentaven.

Milions de persones han mort i emmalaltit i seguiran fent-lo per haver confiat en l’opinió dels “experts” sempre al servei dels interessos industrials i en contra de la salut.

Fonts:

1- Uralita debe indemnizar con casi cuatro millones de euros a afectados por amianto. http://www.avida.es/uralita-debe-indemnizar-con-casi-cuatro-millones-de-euros-a-afectados-por-amianto.html/

2- Frente judicial por respirar amianto. 25 víctimas de emisiones tóxicas demandarán a la empresa Uralita en Sevilla. http://www.avida.es/frente-judicial-por-respirar-amianto.html/

3- El Estado tardó 18 años en prohibir el uso de amianto a pesar de las advertencias de los médicos. Fíense ustedes de las autoridades sanitarias… – Jueves.27 de mayo de 2010. http://noticias.lainformacion.com/policia-y-justicia/legislacion/el-estado-tardo-18-anos-en-prohibir-el-uso-de-amianto-a-pesar-de-las-advertencias-de-los-medicos_7Gdr5dLcInbqlt5l4MgcT3/

4 Las indemnizaciones por contaminación con amianto alcanzan cifras astronómicas en otros países. http://www.avida.es/las-indemnizaciones-por-contaminacion-con-amianto-alcanzan-cifras-astronomicas-en-otros-paises.html/

5- Nadine Trabas. Amianto, lento y silencioso asesino. El coste humano de la avaricia empresarial – Lunes.31 de mayo de 2010 – 0 comentario(s). Rebelión

6- http://www.avida.es/

7- Cárcoba, A., 2008, Yo acuso, Departamento de salud laboral de CCOO

8- Juanjo Basterra | Bilbo. Día Internacional de la Seguridad y la Salud en el Trabajo la salud laboral se cobra 167.000 vidas al año en la UE – Sábado.1ro de mayo de 2010 – GARA

Informació extreta del web de l’Asociación de Medicinas Complementarias: www.amcmh.org/PagAMC/downloads/ads77.htm

Llegir més »