El 18 de setembre de 2025 marca un any des que l’Assemblea General de l’ONU va exigir a Israel posar fi a la seva ocupació il·legal de Palestina en un termini de 12 mesos. Aquest termini s’ha incomplert, igual que moltes resolucions de l’ONU sobre Palestina.
El diumenge 31 d’agost, enmig de molt rebombori, sortia des de Barcelona la flotilla més gran de la història per dur ajuda humanitària fins a Gaza. Més enllà dels noms propis que els mitjans proven de destacar, més enllà de totes les dificultats en què van trobar a l’hora de marxar, hem de celebrar que activistes vinguts de 44 països diferents decideixin alçar un crit internacionalista enmig d’una de les majors barbàries dels nostres temps.
El món està canviant ràpidament i la nostra terra no es manté al marge dels canvis globals, les crisis i els girs polítics. L’eix de la centralitat política i el sentit comú popular s’estan torçant cap a la dreta. Això fa que les propostes rupturistes de classe i netament anticapitalistes siguin desplaçades als marges. Una mesura tan suau com la reducció de la jornada setmanal a 37,5 hores, és percebuda com massa radical i tombada per als governs sense cap mena d’oposició sindical o social. És important fer una anàlisi acurada de la situació i apostar per una estratègia encertada que ens porti a capgirar el decadent final del tardo-capitalisme.
S’han confirmat els pitjors presagis: Lino Rubio Mayo, titular del jutjat penal número 1 de Xixón, ha dictat ordre d’ingrés a presó per a les sis sindicalistes de La Suiza per complir tres anys de presó. Ho fa sabent que hi ha una sol·licitud d’indult damunt la taula del Govern, conscient a més que materialitza una injustícia manifesta i que llança un torpede contra el dret de la classe treballadora a defensar-se.
Des del 29 d’octubre del 2024, el País Valencià viu amb una ferida oberta. Una ferida que no podrà començar a cicatritzar fins que es depurin responsabilitats per una actuació institucional i empresarial marcada per la negligència. Des de CGT Catalunya, volem expressar tot el nostre suport a les companyes i companys que han patit les conseqüències directes d’aquesta tragèdia i de la seva gestió criminal, que lluiten incansablement perquè es faci justícia.
CGT vol expressar la seva preocupació davant d’un conjunt de problemàtiques recurrents que afecten la ciutadania en l’àmbit sanitari.
La saturació del sistema, agreujada per la manca de personal, infrafinançament i deficiències estructurals, dibuixa un panorama de precarietat que impacta directament en la qualitat de l’atenció. Mentre passa tot això… creix l’afiliació a les mútues privades. Un deteriorament de la pública intencionat?
Un any més ens apleguem als carrers de pobles i ciutats per commemorar l’1 de maig. Un dia per confluir amb companyes, per celebrar victòries, per reivindicar i per denunciar. Des de la CGT Catalunya animem a tota l’afiliació a participar dels actes, xerrades i manifestacions que es donen arreu del territori.
Aquest primer de maig la classe treballadora ens mobilitzem arreu de Catalunya. Un dia per prendre els carrers i recordar la força de l’organització popular i de l’anarcosindicalisme.
Durant dècades, des dels altaveus del poder, han venut una imatge de la gent de barri i de classe treballadora com si fóssim ignorants, “garrulos”, quinquis i drogoaddictes. Ens han pintat com una massa sense criteri, que només s’interessa pel futbol, el bar i passar de tot. Una caricatura útil per desmobilitzar-nos, per fer-nos creure que no tenim resa dir ni a decidir.
En els últims anys els lloguers han pujat de forma brutal. Mentrestant, els salaris han quedat estancats o amb unes pujades mínimes, que en cap cas han pogut revertir la pèrdua de poder adquisitiu de la inflació i el cost de la vida. La gent treballadora, de mitjana, dediquem més del 60% del salari mensual a pagar el lloguer.
L’organització anarcosindicalista ha presentat una demanda davant de la Fiscalia a l’entendre que el govern autonòmic, tot i tenir informació precisa, no va fer res per salvar la vida de desenes de persones treballadores.
La Confederació General del Treball (CGT) ha iniciat aquesta setmana una campanya solidària de recollida d’aliments, roba i materials perquè siguin lliurats a les persones afectades per la DANA, i ha habilitat 13 punts de recollida en diversos locals sindicals arreu de Catalunya.
Des de la CGT Catalunya volem donar el nostre suport al moviment d’alliberació del Kurdistan sumant-nos a la campanya internacional per la alliberació del poble kurd i Abdullah Öcalan. L’Estat turc el té empresonat i aïllat des de fa 25 anys a la presó d’Imrali. El seu empresonament té la voluntat d’engabiar unes idees antiestatals, antipatriarcals i anticapitalistes.
CGT Catalunya activem telèfons d’atenció jurídica i sindical especials per a la vaga del 27S.
Informació bàsica.
1. Hi ha Vaga General convocada a tot l’Estat Espanyol, a tots els sectors i per a totes les persones assalariades.
Ja són onze els mesos que fa que va escalar l’última ofensiva del sionisme cap al dret a la vida del poble palestí. Ja són onze els mesos en què vivim immersos en el genocidi d’un poble sencer. Onze mesos en què Occident contempla de braços plegats l’extermini i l’espoli que ell mateix va engendrar setanta-sis anys enrere. Onze mesos que el govern de Catalunya i l’Estat espanyol són còmplices, de nou, d’un altre assassinat al Mediterrani.
La Trobada Europea de l’Economia dels Treballadors ha de servir per enfortir i donar a conèixer les feines que s’estan fent a Europa, així com donar suport a aquelles accions que es viuen al continent llatinoamericà. A més, tant a Europa com a Llatinoamèrica, l’escalada del feixisme i les polítiques neoliberals fan cada cop més difícil que els treballadors i les treballadores puguin lluitar pels seus drets i autogestionar els seus llocsde treball.
Després d’anys convulsos en què la lluita per l’autodeterminació del poble català va ser desballestada per la repressió i les clavegueres de l’estat, i traïda per la classe dirigent processista, el desenllaç d’aquest cicle no pot ser més obscur per a la classe treballadora catalana.
El 27 de setembre convoquem una vaga general de 24 hores a tot l’Estat per la fi del Genocidi i l’Apartheid a Palestina.
Cartells, enganxines i fulletons per donar difusió a la Vaga del 27S.
Convocatòria unitària Jornada Lluita i Vaga General de 24 hores a nivell estatal, per la fi del Genocidi i l’Apartheid a Palestina.
Des que es va empitjorar la massacre a Gaza per part d’Israel, hem estat testimonis de multitud de concentracions, actes, manifestacions i acampades en solidaritat amb Palestina convocades amb un sol objectiu: el cessament de la complicitat de les nostres institucions i governs amb el genocidi del poble palestí i l’ocupació del seu territori.
Dijous passat, i en sintonia amb la Fiscalia i el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la inadmissió de la querella criminal pel cas del policia espanyol infiltrat D. H. P. als moviments socials del barri de Sant Andreu (Barcelona).
Comunicat de suport a “Las 6 de la Suiza”
El 24 de juny es va fer pública la resolució del Tribunal Suprem contra les sindicalistes de la CNT de Xixón pel cas de «Las 6 de la Suiza» que han estat finalment condemnades a tres anys i sis mesos de presó. L‘última instància que es pot recórrer a escala estatal ha confirmat una pena duríssima per l’acció sindical duta a terme contra una pastisseria que devia hores extres i vacances a una treballadora, acomiadada sense la indemnització corresponent.
Dijous 18 de juliol a les 19h a Barcelona (casal transformadors):
19h Presentació de l’escola: Perquè la fem juntes!!
19:15h Feminisme i l’organització popular i sindical.
Aquest és el text de l’octaveta que va ser repartida durant l’ocupació de Foment del Treball Nacional el 30 d’abril de 2024.
Avui hem vingut aquí a Foment del Treball, a l’associació patronal de les grans empreses, a dir-los a ells i a totes les treballadores que estem fartes de normalitzar la precarietat laboral i de què ens acarnissin com a classe.
L’acció de denuncia ha demanat al grup patronal que deixi de banda l’immobilisme i cedeixi a les reivindicacions dels treballadors en lluita per l’augment dels salaris en consonància amb l’IPC. Uns dels representants ha reivindicat, megàfon en ma, des del balcó principal, «estem fartes de deixar-nos la pell al treball, de treballar 40h setmanals per no poder arribar a final de mes ni poder-nos pagar un lloguer digne».
8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci. Demanda històrica del moviment obrer. És un reclam per la sobirania del temps, la riquesa i els recursos. La recuperació dels salaris respecte al cost de la vida i la reducció de la jornada laboral tornen a ser les demandes més desitjades per a la classe treballadora, i nosaltres la CGT sabem que sense conflicte, no podrem aconseguir aquestes victòries.
