Recuperar terreny perdut, també en el llenguatge

Tornar a ser autònoms ideològicament autònoms com a classe. I, aquí, el llenguatge i sobre què s’informa i es parla esdevé clau

Fa pocs dies un important diari publicava el mapa de les principals fortunes de l’Estat espanyol. Ens deia que les 27 fortunes catalanes que apareixen a la llista Forbes 2016 acumulen 32.475 milions d’euros. És a dir, 27 famílies del total de 7,5 milions d’habitants de Catalunya disposen d’un patrimoni declarat 10.000 milions d’euros superior als pressupostos de la Generalitat, excloses les despeses financeres, per aquest any 2016. Un patrimoni molt superior a la suma dels salaris dels i les treballadores dependents de la Generalitat i la despesa sanitària, en educació i en altres serveis socials i les inversions en infraestructures. Molt més que tot això. De fet, aquestes 27 famílies haurien pogut pagar, de la seva butxaca, totes les despeses de la Generalitat de l’any 2015 incloses les financeres, les derivades del pagament d’interessos i retorn del deute. Aquest important diari, en canvi, va passar de llarg d’aquesta realitat per després dir que aquestes fortunes «generen riquesa». Cap esment a una desigualtat vergonyosa, cap referència al seu origen relacionat amb l’espoli dels treballadors/es, tant a Catalunya com a fora del Principat.