Conclusions i Pla de Treball
IV ASSEMBLEA ESTATAL DE LA XARXA ESTATAL PELS DRETS DELS IMMIGRANTS – REDI
Aquest primer llibre editat dins la Col·leció Re-cordis pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga, ja havia vist la llum en castellà l’any 1998 amb el títol “Veinte años de prisión: los anarquistas en las cárceles de Franco”.
Curs de Formació “El Camí cap a l’Autogestió (Anarcosindicalisme i Col·lectivitats a Espanya i altres experiències col·lectivistes revolucionàries)”.
Exposició “La premsa llibertària de clandestinitat 1939-1975” del 6 al 19 d’octubre 2008, al Carrer Hospital 64, Residència d’Investigadors, Barcelona
PRESENTACIÓ el dilluns 6 d’octubre a les 19 hores.
El procés d’ampliació de la Unió Europea i d’obertura de les fronteres interiors, en els últims anys, ha anat acompanyat d’una creixent bunquerització de les fronteres exteriors i un llistat inacabable de morts entre els qui no tenen altra opció de supervivència que arriscar la vida per a entrar a Europa.
Per a tancar el pas a les masses empobrides del Sud i de l’Est o per a regular el flux de sense papers adaptant-lo a les necessitats del mercat negre de treball —un dels pilars del «mercat lliure»—, la UE no ha dubtat en recórrer a legislacions de control cada vegada més autoritàries, a les tecnologies més sofisticades, a la militarització de les fronteres i també als mètodes més abjectes de xantatge per a externalitzar la responsabilitat del control de l’emigració procedent de tercers països als països confrontants amb la UE.
L’exposició sobre “La Revolució Llibertària” podrá ser visitada a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (C/ Pantà, 20 Bxs) del día 1 al 28 d’Octubre de les 9 del matí a les 14 h., i per la tarda de dilluns a dijous de 16 a 21 h.
Dimecres 1 d’octubre, xerrada a càrrec d’Emili Cortavitarte (professor, militant Federació Ensenyament CGT i historiador) sobre “El Comité de l’Escola Nova Unificada: una experiència educativa a la Revolució”, a les 19 h. a l’Arxiu Històric Comarcal, Terrassa.
A les onze del matí del 22 de setembre, CGT i les Associacions de Recuperació de la Memòria Històrica personades davant l’Audiència Nacional per a l’esclariment de les desaparicions produïdes en el franquisme feien lliurament en aquest tribunal de les dades de 143.353 víctimes del règim franquista. Els demandants han realitzat aquest lliurament davant la sospita que les institucions públiques a les quals el jutge Garzón ha realitzat la petició no anaven a aportar les dades requerides. Aquesta denúncia encara no ha estat admesa a tràmit. Les Associacions demandants tenen l’esperança que finalment sigui admesa perquè es puguin complir així els seus tres objectius: esclariment de la veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la dictadura.
09:00 H. CAMINADA FINS A CASTELLNOU DE BAGES, PASSANT PER CAN ROCAUS I LA CREU DEL PERELLÓ.
SORTIDA DES DE LA ROTONDA ENTRADA SUD (“ESCLAT”), CANTONADA CARRER BALMES. FAREM PARADA. PORTEU ESMORZAR.
ARRIBATS A CASTELLNOU, VISITA A LA TOMBA D’EN RAMON VILA CAPDEVILA, “CARACREMADA”, I EL MUSEU HISTÒRIC DEL NUCLI. DESPRÈS ES POT TORNAR AL PUNT D’INICI PER LA DRECERA DE LA COSTA GRAN. PERO TAMBÉ…
Avui, quan commemorem els seixanta anys de la Nakba palestina, els 20 anys de l’inici de les morts en l’Estret de Gibraltar, els 35 anys del cop militar contra el govern democràtic de Salvador Allende; quan aquesta mateixa legitimitat està greument amenaçada a Bolívia i convoca la nostra consciència i solidaritat, i quan celebrem els 60 anys de la Declaració Universal de Drets Humans, nosaltres, dones i homes que som part de més de dos mil moviments i organitzacions socials de noranta països del planeta, ens hem reunit a Rivas Vaciamadrid, del 11 al 14 de setembre de 2008, sota el lema: ‘LES NOSTRES VEUS, ELS NOSTRES DRETS, PER UN MÓN SENSE MURS’
CGT vol informar que està personada i forma part, com organització sindical, juntament amb altres Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Aragó, Andalusia, València…en el procediment del Jutjat nº 5 de l’Audiència Nacional 399/2006 sobre recerca de desapareguts com a conseqüència de la guerra civil i posterior repressió del règim franquista.
Des de CGT volem ressaltar que estem davant un procediment previ, ja que encara el jutge no ha decidit l’obertura d’aquest cas.
Per Miquel
López Crespí, escriptor
Potser ja és ben hora de reivindicar
com pertoca el paper essencial de determinats historiadors no acadèmics en la preservació de la història del poble. Ara mateix pens en Victor Serge, Trotski, George Orwell, Josep Peirats, Abel Paz… La història de la Revolució Soviètica de 1917 no es podria escriure sense la cabdal
aportació dels llibres d’història d’un “afeccionat” com Trotski o d’un
revolucionari tipus Victor Serge. La comprensió de la revolució a
l’Estat espanyol, el paper de la CNT i del POUM en la guerra, l’acció
criminal de l’estalinisme en els Fetsde Maig de 1937 a Barcelona,
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha publicat “Roc Llop i Convalia. L’exili d’un poeta miravetà”, amb què Josep M. Sáez i Emigdi Subirats van guanyar el XIII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila. La biografia rescata de l’oblit la figura i l’obra de l’escriptor nascut fa cent anys a Miravet i que va morir a l’exili després d’una vida difícil, en què destaca l’internament al camp d’extermini nazi de Güsen. Llop, però, era també un poeta amb una tasca reconeguda als Jocs Florals de l’exili.
EFE – Valencia – 05/08/2008 .- El documental Celuloide Colectivo. Cine en Guerra, dirigida per Oscar Martín i que començarà a rodar-se’n a València el pròxim 18 d’agost, ressuscita l’època en què el cinema va conviure amb la Guerra Civil espanyola i aprofundeix en les socialitzacions que van marcar la producció, distribució i exhibició de pel·lícules. El productor de la cinta, Ramiro Acero, ha avançat que el documental barrejarà petits extractes d’un total de 41 pel·lícules rodades en l’època amb entrevistes realitzades a alguns protagonistes, experts i historiadors, conduït per la veu de Susana Merino.
El director Luis García Berlanga (a la dreta), durant el rodatge de ‘La vaquilla’. El cineasta participarà en el documental ‘Celuloide colectivo’.- ARCHIVO EL PAÍS
“La idea sorgeix del propi Oscar Martín. Ens va proposar reviure aquella època única, ja que el cinema en la Guerra Civil estava molt socialitzat per sindicats com la Unió General de Treballadors (UGT) o la Confederació Nacional del Treball (CNT), vam veure que hi havia una història molt important i absolutament desconeguda i decidim embarcar-nos en ella”, assenyala Acero. El rodatge durarà dos mesos i començarà a València, on entrevistaran el director de Fotografia Juan Mariné, però també es rodarà a Madrid, Barcelona, Aragó i Perpinyà (França), on recolliran testimonis de personatges anònims que van ser militants d’esquerres.
Ramiro Acero ha explicat que per a la producció d’aquesta cinta han comptat amb la presència de “grans coneixedors de la història del cinema i l’època, per això es converteix en un document únic i de gran valor. Noms com Noam Chomsky, Ken Loach, Juan Luis Buñuel, Basilio Martín Patino, Luis García Berlanga o Colette Durruti, filla del desaparegut anarquista espanyol Buenaventura Durruti, són alguns dels entrevistats en aquest documental, que també compta amb la col·laboració d’Enma Cohen, que parlarà en veu de Fernando Fernán Gómez.
Ramiro Acero explica que l’espectador se situarà al començament del documental en plena Guerra Civil i coneixerà la història d’alguns personatges del món del cel·luloide, com el cas de Mariné, que va començar amb 16 anys sent ajudant de director, o Fernán Gómez, format en una escola de la CNT on compaginava la seva professió d’actor teatral. El recorregut històric arribarà fins a la desaparició dels cinemes en aquells anys i la modificació de les fórmules de producció al costat del canvi de territoris per escriure els guions cinematogràfics.
Del dijous 24 de juliol al dissabte 26, Móra d’Ebre ha estat seu del Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, organitzat per l’entitat Terra de Germanor i per la Universitat Rovira i Virgili.
Durant tres dies, experts de tots els camps han fet aportacions molt diverses sobre la Batalla de l’Ebre, sobre les conjuntures polítiques que van desembocar i es van donar durant el conflicte, sobre el determinant context internacional i sobre com la batalla va somoure les societats que vivien a prop de la zona on es donaren els fets d’armes.
Primer la dictadura, després la guerra civil. Al final l’adveniment del futbol milionari, l’explosió dels grans clubs, el consumisme de la moguda i del luxe desenfrenat. Avui, d’aquest vell estadi no queda res; només alguns records emmarcats a les fotos en blanc i negre. L’estructura va ser demolida, el 1948, per ordre del Règim franquista. Al seu lloc estan avui els llocs de moda, les discoteques i les platges per als Vips. Una lenta invasió que ha esborrat, en pocs decennis, gran part de l’antiga cara proletària de Barcelona.
L’Ateneu Rosa de Foc, dins del seu cicle de programació de kafetes, vol aprofitar una data tan senyalada com el 18 de juliol per projectar una pel·lícula molt especial:LUCIO.
És la història exemplar d’un anarquista, paleta de professió, que entre d’altres accions, va estar a punt de aconseguir en els anys 70-80 que fes fallida un dels majors bancs americans.
TREBALL I MIGRACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL.
Butlletí Informatiu nº 117, Juliol 2008.
Editat pel comitè Confederal de la CGT.
LES COL·LECTIVITZACIONS D’EMPRESES A CATALUNYA
Exposició del 13 al 26 de juliol a Berga
Vestíbul del Teatre Municipal (Ronda de Queralt s/n)
Horari: de 10 a 13 i de 16 h i de 16.30 a 20.30 h
43 panells que reprodueixen informació periodística, documents, fotografies i cartells, en una seqüència cronològica de juliol de 1936 a gener de 1939.
El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, amb el número 15 de la col·lecció, edita el llibre L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes, d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez.
La presentació anirà a càrrec de la Dra. Teresa Abelló Güell, professora d’història contemporània de la Universitat de Barcelona. L’acte se celebrarà el dijous dia 3 de juliol a les 20 hores, a la sala d’actesde l’Ajuntament de Tarragona.
En document adjunt, full editat per l’Àrea d’Immigració de la CGT de Catalunya amb motiu de la jornada de lluita del 21 de juny de 2008, Jornada Estatal de mobilitzacions per a demostrar el rebuig a la nova Directiva europea de la Vergonya pel retorn d’immigrants aprovada el 18 de juny, exigir el tancament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers i reclamar Drets Socials i Laborals per a Tots.
– DISSABTE 14 JUNY A LES 18:00h.
XERRADA: «LES COL.LECTIVITZACIONS A CATALUNYA»
AMB L’ HISTORIADOR FERRÀN AISA.
Després hi haurà piscolabis
– DISSABTE 28 JUNY A LES 18:00h.
A càrrec de Pelai Pagès (Universitat de Barcelona).
Dijous 26 Juny 19:30 h.
Ateneu Barcelonés -Sala Verdaguer
C/ Canuda 6, Barcelona
Miedo a la Memoria es un llibre editat per Editorial Flor del Viento
Miedo a la memoria
Historia de la Ley de “reconciliación y concordia”
Tenim Dret a Tenir Drets.
Ni Exclusió Ni Discriminació
A l’Estat espanyol la població immigrada es troba sotmesa a la Llei d’Estrangeria, una Llei discriminatòria, diferent a les de la resta de la ciutadania.
Mentre les condicions de vida dels i les immigrants són cada vegada més difícils, les administracions prioritzen les polítiques de control enfront de la despesa social. S’endureixen els requisits per a la residència legal, tant a través de la privació de drets com de l’assetjament policial: controls de documentació, detencions arbitràries, internament i expulsions.
Administració i partits polítics tracten a la immigració com mà d’obra barata, o com “problema”. Es titlla a l’immigrant d’enemic, probable terrorista, invasor,… provocant por i inseguretat. El racisme institucional, contribueïx al racisme social.
S’obliden així les desigualtats econòmiques, injustícies socials, fams i guerres que causen els actuals processos migratoris. Es nega així a milions de persones el dret humà elemental de buscar una vida digna independentment del lloc del seu naixement.
Aquesta política degrada al conjunt de la societat. Per això, des de la convicció de la universalitat dels drets humans i la igualtat de les persones, exigim l’adopció de
12 Mesures Urgents per la Dignitat dels i les immigrants
a) REGULARITZACIÓ, GARANTIES a la RESIDÈNCIA i VIDA FAMILIAR
1.- Nou Procés de Regularització, sense condicionar-lo a un contracte de treball previ.
Programa d’activitats des de Juny del 2008 fins a gener del 2009
Des de 1998 s’organitza cada estiu una marxa en homenatge als maquis, els guerrillers antifranquistes que després de la guerra civil espanyola van continuar la lluita contra el règim, atemptant contra les seves infraestructures i interessos econòmics. La història oficial de l’actual “democràcia” els ha condemnat a l’oblit (especialment als maquis llibertaris i anarquistes), de la mateixa manera com el règim de llavors els va catalogar de vàndals terroristes. Volem mantenir viva la memòria d’aquells lluitadorsper la llibertat.
El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en col·laboració amb les Federacions Locals de Tarragona, Manresa i Barcelona, Intercomarcal de Girona i Comarcal Garraf-Alt Penedès, ha organitzat un seguit de Xerrades-Col·loqui a càrrec de l’històric militant anarquista Lucio Urtubia.
Els actes tindran lloc a:
– Tarragona, dimarts 20 de maig, 19.30 h. Sala d’actesCooperativa Obrera, c/Fortuny 23.
