logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nulldev.cgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

“Atac i defensa de la rereguarda”, un llibre sobre els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Atac i defensa de la rereguarda
Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia

Ed. Cossetània, 2013, 800 pàg.

És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d’entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc. (Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs», La Humanitat, 28 d’agost de 1938).

Llegir més »
16/12/2013 - 10:59:19

Genealogia de les ciutats cooperatives

Per a garantir el dret a la ciutat, calen alternatives al model especulatiu, precaritzador i exogen de la indústria turística barcelonina. Impulsar una economia autocentrada en allò local, protagonitzada per usuàries, treballadores i comunitats veïnals.

Només superada per Londres i París, Barcelona ja ha esdevingut la tercera ciutat europea més atractiva per la inversió hotelera. Amb la venda de l’hotel W –popularment conegut com l’hotel Vela, el destructor de la costa barcelonina– a un fons qatarià per 200 milions d’euros, la inversió a la ciutat ha crescut un 71%. Es parla de boom turístic –n’hauríem de dir bombolla?– i els inversors recorren la ciutat, frenèticament, cercant edificis per a convertir en hotels, entre ells –metàfora incisiva de país– l’antiga Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Els analistes destaquen que els fons d’inversió internacionals “tenen por” de quedar fora del mercat barceloní si pugen els preus. Les pors dels fons d’inversió, tant diferents a les nostres, són no sadollar la seva voracitat.

Llegir més »
09/12/2013 - 12:20:45

Diccionari militant: Tercera Espanya o Espanya de tercera

“La història d’Espanya és una història obscena, plena de xulos criminals, omnipotents i glorificats, que oprimeix terriblement un present carregat de corrupció i delictes condonats o no jutjats”

Ja fa moltes sabatines Morán malparlava d’aquesta funesta moda de la Tercera Espanya, a la qual semblava sumar-se Reverte, amb un article publicat a l’inefable diari El País, del 18 juny 2010; aquest mateix diari, que en trenta i escaig anys no ha sabut trobar ni un sol republicà que no admirés l’actual règim, això és, la monarquia nostra de cada dia, doneu-nos el dia d´avui i mentre duri, no ens deixis caure en republicanes temptacions, amén. I Reverte s’apuntava a la Tercera Espanya, la de la novel·la de Cercas, aquesta que no és feixista ni republicana, que no va ser ni blava ni vermella, aquesta que no es va sotmetre mai ni a uns ni a altres, aquesta que mai va existir. Però és que aquesta Espanya número 3, que només existeix en la fantasia de gent que mai va viure la Guerra, a setanta i escaig anys que acabés, ésmolt còmoda.

Llegir més »
05/12/2013 - 10:25:58

Centenari d’Albert Camus. Un escriptor solidari amb els republicans espanyols

Albert Camus (1913-1960) fill d’una alsacià mort a la primera guerra mundial i d’una menorquina va viure la seva infància marcada per la pobresa, però gràcies a una beca de l’Estat francès podrà estudiar a la Universitat la carrera de Lletres.

Camus va néixer el 7 de novembre de 1913 a Modovi (Argèlia), per tant enguany commemorem el centenari del seu naixement. No va ser fàcil la seva vida, doncs va haver de treballar en diversos oficis per tirar endavant. A la seva joventut, a més de practicar el futbol fent de porter, va formar part d’un elenc teatral que va estrenar la seva obra Rebel·lió a Astúries l’any 1936. Per aquesta època escrivia articles per a la premsa local i aviat les primeres narracions com La mort feliç i els seus primers assaigs com El revés i el dret, llibres publicats l’any 1937.

L’any 1934 s’havia afiliat al PCF on va restar afiliat fins el 1937. El seu desacord amb la política de Stalin i el comportament fanàtic dels comunistes francesos el van fer prendre nous camins.

Les seves novel·les com ara La Pesta marquen el seu tarannà llibertari, que també el trobem en el seus assaigs El mite de Sísif i L’home rebel o en obres dramàtiques com Els Justs. Camus conseqüent amb les seves idees es compromet amb la causa de la llibertat i l’any 1936 viu el conflicte de la Guerra Civil Espanyola com una lluita pròpia i pren partit a favor dels republicans.

Quan el poble espanyol sigui vençut s’hi posarà al seu costat i des de la tribuna dels periòdics on escriu defensarà els republicans i, especialment, als anarquistes espanyols. L’amistat amb Gaston Leval serà clau per entendre el procés revolucionari que s’ha viscut a Espanya. L’escriptor francès enlaira la seva veu de protestar contra l’abandonament occidental d’Espanya que l’ha deixat en mans de la dictadura franquista. El seus articles són publicats per la premsa de l’exili espanyol, sobretot la republicana i la llibertària, però també al periòdic que ell mateix dirigeix Combat, des d’on defensa la causa republicana vençuda pel feixisme.

Albert Camus, a Combat (7-9-1994), mostra el seus sentiments per el poble espanyol que ha quedat abandonat a les mans del sanguinari Franco i per els refugiats que han estat tancat en camps de concentració pels francesos: “Vergonya per partida doble: primerament per haver-lo deixat morir sol i segon, quan els nostres germans, vençuts amb les mateixes armes que havien d’aixafar-nos més tard a nosaltres, han reclamat la nostra ajuda, els hi hem ofert els gendarmes per custodiar-los a distància.”

Camus coneix perfectament la història d’Espanya i sap del seu tarannà llibertari, i sap que quan les forces aliades situen a Franco com un ferm pedestal contra el comunisme s’equivoquen. I hi creu que el problema d’Espanya és de “Consciència”, l’any 1944 al periòdic CNT ho deixa clar: “Los Estados Unidos quieren oponerse al comunismo sosteniendo a Franco. Pero todos los que conocen España saben que el comunismo nunca ha tenido en ella ninguna posibilidad real. El país de la sensualidad y del orgullo no podía acoger profundamente una doctrina en que la razón es deïficada y el individuo sometido al proceso histórico. Desde hace tiempo, sin embargo, el mantenimiento cínico de Franco y el trastorno que su impunidad ha producido en las conciencias ha permitido que el comunismo tenga una posibilidad en España: esta se llama “State Departament”.

Llegir més »
02/12/2013 - 12:10:31

La foto, la màscara i el nen

No us passa que hi ha imatges que associeu a l’època dels vostres avis o besavis? A mi sí, tot i que òbviament no l’he viscuda directament. Quan veig imatges en blanc i negre de nens i nenes prims, amb el cap pelat per evitar polls, amb roba apedaçada i espardenyes tot i ser hivern, per exemple. O també en les fotografies de pageses amb la cara cremada pel sol i les arrugues d’anys de treball anant a mercat.

Tot plegat em recorda una època on en el nostre imaginari, em temo que no només en el meu sinó també en el col·lectiu, la suor del treball i les penúries de la misèria eren el pa de cada dia dels treballadors/es. Els meus avis i àvies me’n parlaven i m’ensenyaven alguna de les poques imatges que guardaven d’aquells temps, com per acompanyar els seus records viscuts. També a aquells temps associo imatges de nens fugint dels bombardejos feixistes o, uns anys abans, a famílies desallotjades per la Guàrdia Civil d’unes terres que els eren necessàries per viure. Conflicte, patiment i brutalitat d’un poder que es mostrava descarnat en un país on a inicis de s. XX la immensa majoria de la població patia penúriesper viure.

Llegir més »
25/11/2013 - 13:57:11
Targetó homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti 2013
Memòria històrica

Homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti en l’aniversari de la mort de Durruti el #24N a Montjuïc, Barcelona

Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti, en l’aniversari de la mort de Durruti, davant les tres tombes, en el cementiri de Montjuic, Barcelona, el diumenge 24 de novembre de 2013 a les 12 del migdia.

Presentarà l’acte Antonina Rodrigo. Intervindran: Ferran Aisa, escriptor; Núria Bazaga (Dones Llibertàries de Catalunya) i Llum Ventura. El cantautor Alfredo González Vilela interpretarà poemes musicatsde Federico García lorca i Mario Benedetti.

Llegir més »
22/11/2013 - 17:31:33

El cooperativisme obrer de consum a Barcelona

Entre mitjan segle XIX i 1939, el cooperativisme arrelà en els barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Partint de la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre i organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores seguint els principis de la democràcia econòmica.

Inicialment, destacaren les cooperatives obreres de consum, associacions de consumidors que, suprimint els intermediaris burgesos, compraven a l’engròs productes bàsics per aconseguir millors condicions de qualitat i preu, i que després els distribuïen entre les famílies associades. Amb els excedents de la compra mancomunada, desenvolupaven prestacions socials, culturals i educatives: escoles; fons de previsió per malaltia, vellesa o mort; caixes de resistència per a vagues; i mútues de salut. A partir de la fórmula autogestionària, les cooperatives milloraren la vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistesper la pràctica de la cooperació.

Llegir més »
21/11/2013 - 13:12:30

L’ONU insta l’Estat espanyol a investigar els crims del franquisme

En l’última setmana s’han rebut bones notícies per a la recuperació de la “memòria històrica”. Primer va ser aprovada pel parlament navarrès una llei de reconeixement de les víctimes del franquisme. Encara que aquesta llei emmalalteixi de moltes millores és un pas important el reconèixer l’existència de les víctimes del franquisme per part d’un parlament autonòmic quan estem assistint a importants greuges comparatius respecte de les, sempre honrades, víctimes del terrorisme, del terrorisme que ells consideren com a tal; ja que nosaltres també considerem terrorisme i d’estat els atacs als drets humans comesos per les forces franquistes i els seus seguidors.

I ara, ja és definitiu, s’ha fet públic l’informe de la Comissió de Desaparicions Forçades de l’ONU. En el seu informe els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències, que s’han criticat una i mil vegades, de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. Però, el que és més important, també recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes investigar on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. S’ha aconseguit salvar el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la que va ser signada per l’estat espanyol, i deixa clar que els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la justícia espanyola en aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.

CGT espera poc del govern espanyol davant les recomanacions de les organitzacions internacionals que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’estat i les empreses afins, aconsegueixin declarar al franquisme règim sanguinari i els seus seguidors proscrits i que siguin equiparats al nazisme i, per tant, prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.

CHARO ARROYO
COORDINADORA MEMÒRIA LLIBERTÀRIA CGT

CGT es congratula que l’ONU insti a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme

La Confederació General del Treball es congratula de l’informe del Comitè de Desaparicions Forçades de l’ONU que insta a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme. Així mateix l’informe recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes l’investigar el lloc on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. A més els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències de la cridada Llei de Memòria Històrica.

S’ha aconseguit que no es portarà a terme el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la qual va ser signada per l’estat espanyol. Queda meridianament clar que els delictes contra els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara es va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la judicatura espanyola davant aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.

CGT espera poc del govern espanyol respecte de les recomanacions de les organitzacions internacionals, que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’Estat i les empreses afins, s’aconsegueixi declarar al franquisme règim sanguinari i als seus seguidors proscrits, equiparats al nazisme i prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

L'ONU INSTA A L'ESTAT ESPANYOL A INVESTIGAR ELS CRIMS DEL FRANQUISME. Comunicado sp cgt from CGT Catalunya

Attached documents

Comunicat memòria històrica CGT

Llegir més »
21/11/2013 - 13:12:10
Portada llibre
Memòria històrica

“Vint i Ramon Barnils”, un llibre de Laia Altarriba que retrata la trajectòria del periodista Ramon Barnils

VINT I RAMON BARNILS

És el darrer títol de la col·lecció Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental BARNILS TAL COM RAJA, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila.

El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres. Un llibre i un documental que retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els tempsque li va tocar viure.

Llegir més »
12/11/2013 - 11:12:54

Diccionari militant: Martí, Ada (1915-1960)

Maria de la Concepció Martí Fuster, coneguda com Ada Martí, va néixer a Barcelona l’1 de juliol de 1915, en el si d’una família de classe mitjana. Anarquista, intel·lectual cultíssima i escriptora amb gran facilitat d’expressió, tant en castellà com en català. Universitària. Dirigent de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. Militant de Dones Lliures.

Va impressionar i seduir els joves de la seva generació per la seva bellesa, la seva intel·ligència, les seves àmplies lectures, la seva culta conversa, la seva passió intel·lectual, la seva llarga cabellera negra i la blanca vestimenta.

Llegir més »
11/11/2013 - 01:21:12
Cartell ruta contra el feixisme
Memòria històrica

Ruta contra el feixisme el 9 de novembre a Barcelona

Ruta contra el feixisme – 9N
En record de la Nit dels vidres trencats (1938-2013)

Dissabte, 9 de novembre, 17h

Punt d’inici: Jardinets de Gràcia (Metro Diagonal (L3, L5); FGC Provença), Barcelona.

Ruta guiada amb explicacions, per tal que no s’oblidi la brutalitat del feixisme, ni la història de la lluita antifeixista.

Llegir més »
06/11/2013 - 15:57:00
Cartell cicle anarquisme
Memòria històrica

AureaSocial acull la memòria històrica de l’anarquisme català amb un cicle de xerrades durant el mes de novembre a Barcelona

El pròxim cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial – Cooperativa Integral Catalana (Sardenya, 263, baixos, Barcelona), Fem-lo Comú, versarà, durant el mes de novembre sobre la Memòria històrica de l’anarquisme a Catalunya.

Es tracta, en certa mesura, d’entendre una part de la cruïlla en què es troba actualment Catalunya a partir de la recerca del passat llibertari, que s’allargassa fins els nous i darrers moviments socials.

Llegir més »
03/11/2013 - 03:24:27

Ferrer i Guàrdia, o Gaietà Ripoll…

El 1826 el valencià Gaietà Ripoll, nascut a Solsona i que exercia com a mestre a Russafa, va ser condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisició per menjar carn el divendres, retirar el crucifix de l’aula on feia classe i no impartir la doctrina cristiana. Acusat d’heretge i maçó, el seu cos va ser cremat pels inquisidors.

Des d’una perspectiva històrica aquest va ser el darrer assassinat que l’Església Catòlica per tal de mantenir la fe entre el poble que tractava com si fos d’una ramat de bens; els que creien rebien herba i els que no, garrotada. L’últim assassinat hem dit? No. Almenys n’hi hagué un altre, o molts més segons com ens ho mirem. Un altre que per la seva transcendència cal recordar i tornar a recordar. Si Gaietà era un mestre, Francesc Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d’acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los. Amb aquesta intenció va crear l’Escola Moderna, la seva proposta i la seva realitat per plantar cara a l’obscurantisme de l’escola religiosa majoritària a l’època, religiosa i no per a tothom, ésclar.

Llegir més »
22/10/2013 - 01:42:00
Cartell campanya La Flor de Maig
Memòria històrica

Campanya per exigir que l’Ateneu Flor de Maig, al Poble Nou, no sigui desallotjat

El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA

La Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic a Barcelona. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.

Llegir més »
17/10/2013 - 16:34:46

Comunicat de la CGT davant la macrobeatificació del 13 d’octubre a Tarragona: Avui com ahir, no passaran!

El 13 d’octubre de 2013 es beatificaran a Tarragona 522 religiosos morts durant la Guerra Civil. La Conferència Episcopal afirma que aquestes persones són màrtirs de la fe, víctimes de la persecució religiosa que segons ells va tenir lloc durant “els anys trenta” del segle XX.

Així és com ens expliquen la història els que van guanyar la guerra. El que no ens expliquen és que l’Església havia pres i va continuar prenent part activa en els conflictes socials d’aquella època. Va defensar amb violència un estat catòlic, que no hi hagués llibertat de culte, ni escoles laiques, ni divorci, ni matrimoni civil. Però, sobretot, va lluitar pels seus privilegis i per mantenir el seu poder a les institucions. L’Església volia recuperar les subvencions estatals i les grans propietats que mantenia fora de la producció i que li servien per a especular.

Llegir més »
11/10/2013 - 13:21:47

La marca espanyola

Tres fronts neguitegen la casta que té el poder efectiu de l’Estat. L’acció directa dels ciutadans, l’independentisme català creixent i el procés de memòria històrica sorgit des de la societat civil.

Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republicà. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme s’ho van endur tot i avui els símbols, imposats a punta de pistola durant la transició, han resultat ser els d’uns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la gran tragèdia del franquisme. Ara per ara, només es veuen agitar banderes espanyoles, o bé en manifestacions esportives en expressions d’allò que Michael Billig denomina “nacionalisme banal”, o associades a actes on una minoria social exigeix la restricció de drets individuals o col·lectius (contra l’avortament, els casaments gais o l’autonomia i la identitat de les nacions de matriu no castellana). En contraposició, en les creixents protestes arreu de la geografia peninsular, ja siguin antipolítiques o sectorials, la bandera republicana com altres símbols rupturistes, al costat de banderes que representen les identitats perifèriques, són les que es deixen veure damunt d’una ciutadania transversal, plural, i cada vegada mésemprenyada amb l’ordre vigent.

Llegir més »
09/10/2013 - 23:30:00

“La violència il·lustrada”, un llibre sobre l’autonomia obrera a la Itàlia dels anys 70

La violència il·lustrada

Nanni Balestrini

Tigre de Paper edicions, 2013, 162 pàg.

Només cal que obris el llibre per qualsevol pàgina. Aferrat a qualsevol fragment. Trobaràs la violència de les seves frases, la mateixa violència que travessa el nostre estil de vida, la societat on vivim, la història del nostre dia a dia, des dels moments insignificants als grans esdeveniments. Les històries d’un moment, d’uns conflictes que van sacsejar Itàlia i tota Europa durant els anys 70, un llibre que empra la violència escrita contra qui s’atreveix a llegir-lo, no ens deixarà indiferents.

Llegir més »
08/10/2013 - 10:25:00
Cartell Jornades
Memòria històrica

El Lokal organitza unes Jornades sobre la “Transacció democràtica” a Can Batlló el 18, 19 i 20 d’octubre

Un any després de les primeres jornades que vam organitzar per commemorar el 25è aniversari de la creació del Lokal, tornem a Can Batlló amb unes altres jornades. Ara hem volgut centrar-nos en el període de la fi del règim feixista i la gestació del nou marc de dominació, que continua avui establint els marges acceptats de la pràctica política. La nostra voluntat és allunyar-nos d’anàlisis històriques acadèmiques i de les maniobres i pactes de les elits.

Llegir més »
07/10/2013 - 12:00:00

Declaració d’Europa Laica davant la beatificació de màrtirs del 13 d’octubre a Tarragona

Davant la beatificació a Tarragona, el pròxim 13 d’octubre, de 522 “màrtirs” que van morir, segons la Conferència Episcopal Espanyola, “durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX”, Europa Laica declara:

1- Denunciem que aquest acte sigui qualificat com “d’humanitat i reconciliació”, mentre que cada vegada que es planteja restituir la memòria de les desenes de milers de persones, alguns d’ells cristians i religiosos, del que es denomina com “bàndol republicà”, la jerarquia catòlica i la dreta reaccionària bramin, perquè suposadament es “reobren” les ferides de la Guerra civil. En contra de l’opinió de milions de persones i d’organismes internacionals, com l’ONU, que ve exigint que es persegueixin els crims franquistes.

Llegir més »
05/10/2013 - 12:13:27
Cartell xerrada Xile
Memòria històrica

Conferència a Granollers el 5 d’octubre amb motiu del 40è aniversari del cop d’estat a Xile

Xerrada-debat sobre “El Xile del govern d’Unitat Popular i el cop militar en el seu 40è aniversari”, a càrrec de Mariano Maturana, xilè resident a Barcelona i militant de la CGT

Es durà a terme el dissabte 5 d’octubre a les 18.30h al restaurant-llibreria Anònims (C. Miquel Ricomà, 57 Granollers) i està organitzada per l’Anònims i l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental.

Cartell en document adjunt.

Llegir més »
03/10/2013 - 00:35:00

CGT Catalunya s’adhereix a la querella d’Argentina pels crims del franquisme

La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) en reunió del Secretariat Permanent celebrada el 9 de setembre de 2013, va acordar per unanimitat, l’adhesió i suport a la querella 4591-10 del jutjat nº1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta a terme davant la magistrada Sra. María Servini de Cubría per delicte de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Manifestar que la impunitat que han gaudit i gaudeixen els autors de delictes qualificats en la normativa internacional com crims contra la humanitat i la situació de desampara en que es troben les víctimes del genocidi, que no han rebut per part de l´estat espanyol cap tipus de reparació judicial pels enormes danys que han sofert, afecta a tot l´entremat social damnificat per la falta de justícia.

Llegir més »
01/10/2013 - 11:56:32